Opinió

Dintre del marc de la campanya de les eleccions municipals a la ciutat de Badalona, Llefi@Net Xarxa Ciutadana, hem tramés el següent qüestionari a les diferents organitzacions polítiques que es presenten a les eleccions, per tal de copsar les seves propostes en àmbits com  la promoció de les TIC per dinamitzar el teixit empresarial, l'alfabetització digital, l'administració electrònica:

1. Com incorporareu en el vostre model de desenvolupament de la ciutat les Tecnologies de la Informació (TIC)?
2. Tenen algun pla d'adopció de les TIC en sectors com ensenyament, sanitat, Ajuntament a nivell municipal?
3. Quines polítiques implementaran per a que les TIC arribin al màxim de ciutadans per tal de reduir la bretxa digital? Quins mitjans/eines/espais creu que disposa o disposarà la ciutadania per apropar-se a les TIC i que facilitin la participació social? Promouran l'accés wifi lliure a les instal•lacions municipals, Centres Civics, biblioteques, mercats, places públiques...?
4. Quines eines TIC 2.0 fan servir en la seva campanya electoral?
5. Tenen un ordre de magnitud de les despeses en llicències d'ús de programari propietari de l'administració local? Tenen previstes accions d'adopció de programari lliure a l'Ajuntament?
6. Quins serveis/tràmits on line proposen afegir als ja existents al nou portal web de l'Ajuntament de Badalona?

Properament, a l'espera de les respostes de les organitzacions polítiques anirem publicant les seves propostes. Les organitzacions contactades han estat: PSC, CiU, ICV-EUiA, ERC, PP, CUP i PSBAD.

Inside Job es un documental que ganó un oscar en la última edición de los premios de Hollywood. En él podemos ver un análisis de la crisis de las hipotecas basura desde varias perspectivas, aunque siempre desde el mismo patrón ideológico. Inside Job culpabiliza de la crisis al neoliberalismo y al afán desmedido de los gobiernos estadounidenses de las últimas décadas por desregular el sistema financiero y mantenerlo a salvo de una mínima intervención estatal. Y a partir de ahí examina la crisis desde el lado de los altos empleados de las grandes entidades financieras, desde las asociaciones que promovían la regulación financiera, desde los políticos partidarios de la desregulación y también desde los economistas que justificaron todas las medidas implantadas por el neoliberalismo.

A mí me parece un buen trabajo de divulgación, y creo que hay varios aciertos de importancia en todo el documental. El primero, que es necesario que la gente vea que detrás de las grandes empresas financieras que se beneficiaron tanto de la burbuja financiera hay personas de carne y hueso. El segundo, que los reguladores y los políticos son responsables de la dejación de funciones y más aún de legitimar el delito gracias a sus leyes. Y el tercero, que es necesario señalar a los economistas como agentes al servicio de las finanzas y mostrar cómo son tan bien remunerados por su trabajo de mercenarios.

El complejo mundo económico actual suele llevarnos muchas veces a hablar de “mercados financieros”, que es un concepto abstracto que a la gente corriente le resulta bastante ajeno. Los economistas sabemos de qué estamos hablando pero el resto de personas acaban por identificar a los mercados financieros como una gran y deliberada conspiración de unas cuantas personas contra la ciudadanía. En realidad no es exactamente así.

Llegiu-ne més...

Antoni Ferret

La sanitat i l'ensenyament no poden veure retallats els recursos públics que s'hi dediquen, perquè atenen necessitats de les més bàsiques. No poden ser mai retallats. Mai de la vida. Si un govern ho fa (o ho intenta), queda en evidència i fins i tot deixa de ser un govern legítim, en descuidar una de les seves exigències més fonamentals.

No hem de creure pas, per molt que ho diguin, que aquestes retallades són inevitables perquè hi ha una manca de recursos davant la necessitat de reduir un dèficit. Això és una grandíssima fal·làcia! En la societat hi ha diners abundantíssims, moltíssims, que no s'acabarien mai. Els té qui els té, o qui se'ls ha apropiat, no pas sempre de manera honesta. Només cal voluntat política per obligar-los a col·laborar. Cobrant uns impostos normals, no s'hauria de retallar res, ni serveis públics ni infraestructures, com la línia 9 del metro.

No ens els creguem.

En primer lloc, un dèficit no és pas dolent. En recta economia s’aconsella incórrer en dèficit, si hi ha una situació de crisi. Reduir-lo és cosa que s’ha de fer de manera compassada, de mica en mica, no pas de cop. I si s’ha de fer ha de ser amb un augment de la pressió fiscal sobre les rendes altes i els patrimonis alts. Així es pot reduir el dèficit en uns quants anys sense cap necessitat de retallar res. No solament sense retallar la sanitat i l’ensenyament. Fins i tot sense retallar les inversions públiques, la construcció d’infraestructures.

Llegir més...

L'Associació d'Activitats Culturals Els Genis de Badalona passa per un moment delicat: l'administració pública els obliga a cessar l'activitat de la seva seu donat a que no els reconeix com a associació sinó com a sala de concerts, cosa que declaren que mai han estat. L'activitat de l'entitat, sense ànim de lucre, intenta acollir el màxim de disciplines artístiques i culturals, si bé és cert que han apostat molt fort per la música en viu donada la manca d'espais on poder gaudir-ne. És per això que han preparat un manifest i estan recollint signatures, més info a www.elsgenis.org :

L'Associació d'Activitats Culturals Els Genis de Badalona vol posar de manifest que:

- la Cultura ha d'ésser gestionada des de tots els punts de vista, contemplant la
màxima diversitat possible, potenciant la cohesió social i intergeneracional, i a
l'abast de tothom.

- la coexistència d'espais, tant municipals com fruit de la societat civil, és
imprescindible per acollir la pluralitat tipològica d'activitats i l'establiment de
relacions participatives i complementàries a la ciutat.

- és evident que l'administració local no pot, ni ha d’abastir totes les activitats
culturals d'una ciutat tant inquieta com és Badalona. No hem de permetre que la
creativitat es vegi abocada a l'exili.

Llegir més...